Osti ara sóc jo la que no passo ni pel meu propi blog. Doncs la teva reflexió del meu "l'intent de poema" és molt bona. El sentit que li has donat, no és la idea que havia tingut. En el meu cas era fer una crítica a l'explotació infantil, en la indústria tèxtil. Però la teva visió és molt apropiada. Va tot bé, a part del màxim estress que tinc últimament per el segon de batxillerat, però per lo altre tot bé,. PD: No cal que et diguis xafarder, em tot el gust t'ho explico, doncs la veritat com ja t'havia dit abans l'amor no és el meu. El problema enamorar-me de qui no em correspon, l'altre no saber-el veure, sóc massa insegura. ( No sé ni com m'aguanten les meves amigues)
Ooooooooh...... segur que les teves amigues deuen estar encantades d'aguantar-te :))) i en quant a l'amor... buenu... a tots ens passen les mateixes coses, ens fixem en persones que no ens corresponen, potser al cap d'un temps aquestes mateixes persones que no en corresponen es fixen en nosaltres, però que llavors som nosaltres que ja ens hem fixat en algú altre. Són les coses de la vida que ens passen a tots per igual, guapos, lletjos, nens, nenes... s'ha d'acceptar amb un somriure i continuar mirant endavant :))) mirat amb perspectiva totes les coses que ens van passant a la vida són aprenentatge, tant les bones com les dolentes... les bones són per gaudir-les i les dolentes per aprendre i llavors poder disfrutar encara més de les bones.
Ostres! Feia la tira de temps que no passava per aquí! Em sap greu!
ResponEliminaLa rutina del dia a dia fa que ens perdem petites coses que ens donen vida.
:o aquesta última entrada em posa els pèls de punta!! :o espero que tot t'estigui anant bé.
P.D: ja has trobat algún amorío? : ) no cal que contestis si no vols. sóc una mica xafarder : P
Osti ara sóc jo la que no passo ni pel meu propi blog. Doncs la teva reflexió del meu "l'intent de poema" és molt bona. El sentit que li has donat, no és la idea que havia tingut. En el meu cas era fer una crítica a l'explotació infantil, en la indústria tèxtil.
ResponEliminaPerò la teva visió és molt apropiada.
Va tot bé, a part del màxim estress que tinc últimament per el segon de batxillerat, però per lo altre tot bé,.
PD: No cal que et diguis xafarder, em tot el gust t'ho explico, doncs la veritat com ja t'havia dit abans l'amor no és el meu.
El problema enamorar-me de qui no em correspon, l'altre no saber-el veure, sóc massa insegura. ( No sé ni com m'aguanten les meves amigues)
Ooooooooh...... segur que les teves amigues deuen estar encantades d'aguantar-te :))) i en quant a l'amor... buenu... a tots ens passen les mateixes coses, ens fixem en persones que no ens corresponen, potser al cap d'un temps aquestes mateixes persones que no en corresponen es fixen en nosaltres, però que llavors som nosaltres que ja ens hem fixat en algú altre. Són les coses de la vida que ens passen a tots per igual, guapos, lletjos, nens, nenes... s'ha d'acceptar amb un somriure i continuar mirant endavant :))) mirat amb perspectiva totes les coses que ens van passant a la vida són aprenentatge, tant les bones com les dolentes... les bones són per gaudir-les i les dolentes per aprendre i llavors poder disfrutar encara més de les bones.
ResponEliminaPetxonets!! :)